Què passaria si en Ramon Pellicer o l’Antoni Bassas o l’Iñaki Gabilondo de sobte digués que, inclús en els seus moments més reivindicatius, ens han estat enganyant?
Imagina que després de fer-lo fora del seu mitjà, la setmana vinent, un d'ells pengés un vídeo superatractiu a Twitter dient:
“Molt del que veus en televisió o llegeixes a TV3, Antena 3, TVE, La Vanguardia… és cert en sentit més literal de la paraula. Però no és veritat. En el nivell més bàsic, les notícies que consumeixes són una mentida del tipus més sigil·lós i insidiós. S'han ocultat els fets a propòsit, juntament amb la proporció i la perspectiva. T'estan manipulant.”
Doncs això és, bàsicament, el que ha passat als Estats Units. A finals d’abril, la cadena de notícies Fox News va fer fora el presentador més popular del país (amb un i mig a dos milions de televidents diaris), en Tucker Carlson. Sis dies després que anunciés que tornaria a emetre el seu programa a Twitter per poder dir la veritat sense lligams, el vídeo ja superava els 130 milions de visualitzacions.
Per a molts, això demostra que “l’extrema dreta” està guanyant cada cop més influència. Estic convençut, però, que aquesta lectura ens faria miops al Zeitgeist o “l’esperit del temps” que ens ha tocat viure.
El “desvetllament” que promet en Carlson, no és sinó la punta de l'iceberg de “veritats” que ens ve a sobre i pel que no estem gens preparats ni com a societats ni com a església.
No et sorprengui que aquests temes seran més i més acceptats pels teus fills i filles, el teu tiet i, fins i tot, la teva àvia. Tindràs una teologia preparada per entendre el que està passant? O simplement repetiràs el que sentis a la tele o els diaris com a resposta? Et donaré una pista: no servirà de res.
Està la nostra fe prou arrelada en el Regne de Déu que predicava Jesús i els cristians fins al segle tercer? Ells entenien a la perfecció que la solució no tenia res a veure amb els poders temporals d’aquest món, per molt cristians que semblessin.
Després de més de setze anys analitzant aquest “desvetllament”, i les seves implicacions teològiques, amb preocupació i espero que responsabilitat, i espero que responsabilitat, m'agradaria oferir un altre punt de vista a la conversa.
Hem lluitat moltes batalles per la defensa de la “veritat” en si mateixa, mentre el nostre enemic sabia que la guerra, al final, no anava de si la “veritat”, o Déu mateix, existien realment, o si l’evolució explicava la nostra existència, sinó quina veritat o quina és la natura del nostre creador.
És la tornada al principi. La tornada a la primera pregunta que Satanàs va fer a l'home: És Déu realment bo i vol el millor per a nosaltres? Podem confiar en ell?
La Importància de la Veritat
Com a cristians, som conscients de la preponderància crucial de conservar la veritat absoluta, tant com a element accessible per a qui la cerca, com a eina clau per comprendre Déu i el món que ens envolta. El nucli central de la nostra fe es nodreix de la convicció que existeix una veritat objectiva, ancorada en l'existència i revelació de Déu, tal com es relata a la Bíblia.
No només això, sinó que Jesús va dir que ell és l'encarnació mateixa de la veritat. A Joan 14:6, Jesús va dir: “Jo soc el camí, la veritat i la vida. Ningú no pot anar al Pare si no és per mi.” També va deixar clar que la veritat juga un paper fonamental per poder “assolir la plenitud de Crist” a Efesis 4:15.
Aquesta convicció inalterable en la veritat absoluta contrasta fortament amb els corrents culturals prevalents del relativisme i el subjectivisme, que busquen minar la noció de veritat objectiva i substituir-la per un paisatge fragmentat de perspectives en competència.
Però el món i el que creu ser cert pot canviar en qüestió de minuts. La sensació d'invulnerabilitat dels països d’occident va canviar en el mateix moment que vàrem veure el segon avió estavellar-se contra les torres de Nova York. I qui hagués imaginat pocs anys enrere una situació en la qual tota la població mundial es veuria obligada a deixar les seves feines i recloure's a casa durant setmanes o mesos? La tornada a estàndards morals, l'espiritualitat i la creença en un déu creador podrien convertir-se en la nova normalitat gairebé de manera immediata.
Però hem d’estar preparats perquè ni aquests estàndards ni aquest déu siguin el que nosaltres ens hem esforçat per predicar sinó els que Satanàs feia temps que esperava el moment oportú per “desvetllar” en el futur. Si soc capaç d’amagar Déu durant unes quantes generacions, qui diu que no puc retornar una versió d’ell que sigui a la meva conveniència en el futur.
Deia en Freddie Mercury que el dolor és sovint molt a prop del plaer. No ho sé pas, però la veritat i la mentida més profunda, de vegades, sí que estan ben a prop l’una de l’altre…
El “Vaticà evangèlic”
Entre 1994 i 2000, vaig gaudir de la vida a Wheaton, Illinois, coneguda com “el Vaticà evangèlic”, una encantadora i petita ciutat a prop de Chicago. Majoritàriament protestant i amb una vibrant comunitat universitària, Wheaton és la llar del prestigiós Wheaton College i del Billy Graham Center per l'Evangelització Mundial. Allà, la meva dona i jo vam estudiar, vam criar al nostre primer fill i vam contribuir a la plantació d'una església hispana que continua creixent.
Durant els anys noranta, Wheaton va reforçar la seva imatge com a nucli del cristianisme evangèlic als Estats Units gràcies a la seva densitat d'institucions religioses, incloent-hi editorials cristianes importants com la universitat, Tyndale House i Crossway.
Durant els meus estudis al Moody Bible Institut a Chicago, agafava el tren des de Wheaton diàriament i caminava 20 minuts per la ciutat del vent per arribar-hi.
En aquell moment, feia poc més de deu anys que en Francis Schaeffer havia desaparegut. Tant a la meva escola com a altres que formaven a la pròxima generació de pastors i missioners, s'entenia que la seva defensa de la fe cristiana basada en la rigorositat intel·lectual i la importància de la veritat absoluta en un món relativista, era fonamental per a l'apologètica cristiana.
Ministeris arreu del món van sorgit sota la premissa de lluitar contra el pensament postmodernista que nega la veritat objectiva, una lluita que consideren bàsica per a l'evangelització. L’Evangeli ens crida a acceptar Jesucrist com el camí, la veritat i la vida. Per tant, la lluita per “la veritat” esdevé la lluita per la supervivència i creixement del cristianisme.
El Vaticà ocultista
Però el poble de Wheaton, a més de ser un lloc idíl·lic per a famílies cristianes, amaga un secret misteriós. Per arribar a les editorials evangèliques i missions principals des de la universitat, has de passar per davant del número 1926 de Main Street. A l’esquerra veuràs una mansió imponent al final d’un camp de gespa perfecte que és la seu de la Societat Teosòfica, una de les institucions esotèriques més influents del món.
Aquesta institució es va traslladar a Wheaton des de Nova York l'any 1927 i va fundar una editorial inicialment anomenada Lucifer Trust Publishing, més tard reanomenada a Lucis Trust. Helena Petrovna Blavatsky, una ocultista russa, la va fundar després d'un viatge a l'Índia, on afirmava haver estat enviada al Tibet per uns “Mestres de la Saviesa Antiga” i haver tingut accés a un llibre misteriós anomenat “Llibre de Dzyan”, que va usar per formular la seva nova religió.
Un impacte gens insignificant
Els escrits de l'ocultista Helena Blavatsky van influir fortament en personatges històrics com Gandhi i en moviments com el nacionalsocialisme alemany. Gandhi, malgrat ser hindú, es va interessar per l’hinduisme a través de la Teosofia quan va conèixer personalment a Blavatsky i la seva deixeble, Annie Besant a Londres l'any 1889.
Des de 1948, la Societat Teosòfica té estatus consultiu especial a l'ECOSOC de l'ONU, podent així presentar informes i opinions. D'aquesta relació va néixer la sala de meditació de l'ONU, dissenyada per ells i inaugurada el 1952.
La Societat promou la idea de la “jerarquia espiritual”, un concepte que afirma l'existència d'un ordre jeràrquic espiritual en l'univers, que va des dels humans fins a la divinitat.
La seva filosofia està profundament arrelada en les “doctrines de dimonis” a les quals es referia l'apòstol Pau. La societat està obertament vinculada al gnosticisme, una creença que va sorgir al primer segle com a resposta satànica a l'expansió incontrolada dels seguidors del camí de Jesús i amb la Càbala jueva, que segons la Societat, conté la clau per desxifrar els secrets de l'univers. També parla d’altres corrents esotèrics, com l'alquímia i la màgia.
La religió de la Veritat
Curiosament, malgrat la prominència física i espiritual de la Societat Teosòfica a Wheaton, les institucions evangèliques locals mantenien un silenci gairebé absolut sobre la seva presència. Dic gairebé perquè l'any que vam marxar dels Estats Units, la revista estudiantil del Wheaton College va publicar un article mostrant lo agradables que eren els veïns i lo genial que era el seu laberint de jardí...
Mentre els nostres seminaris i apologistes ensenyaven als futurs pastors i missioners a lluitar contra aquells que neguen la veritat com a concepte, a dotze carrers del Wheaton College, a la seu dels amants del nostre enemic real, la importància de “la veritat” no només era capçal, sinó que definia la religió de Blavatsky.
Al llibre “La Doctrina Secreta”, de 1888, va sentenciar la cita que esdevindria el lema de la Societat Teosòfica: “No hi ha religió més alta que la veritat”.
Blavatsky defensava en els seus escrits la idea d'una “veritat universal” que està present en totes les religions i filosofies, una realitat que transcendeix qualsevol dogma religiós específic. Segons ella, a mesura que la humanitat evoluciona, anem reconeixent més aquesta veritat, la qual podria unir-nos a tots més enllà de les diferències de raça, classe i religió.
Per a Blavatsky, aquesta veritat no domina les altres religions, sinó que les il·lumina, revelant la seva essència. Aquesta visió inclusiva de la Teosofia busca trobar punts en comú entre les diferents tradicions religioses i filosòfiques, sense proclamar la superioritat d'una sobre les altres.
Aquesta religió, o “veritat”, el corrent tradicionalista, és com un gran riu místic soterrani (esotèric) que circula en paral·lel a les grans religions exotèriques (visibles o externes).
El desvetllament de la “veritat”
Per sorpresa de la resta d'adeptes, la Teosofia va trencar amb el cercle de silenci de les societats ocultistes respecte de molts dels secrets i la simbologia o llenguatge ocult. Els “Mestres Ascendits” de Blavatsky (és a dir, dimonis d’alt rang dins la jerarquia) li van dir que era el moment de començar un procés d'iniciació per a les masses de la societat en general.
Els rituals individuals d'iniciació espiritual solen implicar un procés en el qual l'iniciat és guiat a través d'una exposició creixent, o ascendent, a suposats nous coneixements. Això comprèn la revelació de secrets, d'aquí el terme “societat secreta”, amb punts de transició que inclouen certes experiències traumàtiques o impactants. Si no es fes així, ningú creuria les ximpleries que se'ls rebel·laran al final del camí.
Què hi ha exactament al final d'aquest camí? Entre altres perles, que l'heroi de la Nova Era utòpica d'Aquari és Lucifer i no Jesús perquè, diuen, “Jesús ja ha tingut la seva oportunitat en l'era zodiacal de Peixos”. Lucifer no és altre que Prometeu que, sempre segons els adeptes, va donar a l'home el do de la intel·ligència al jardí de l'Edèn. El regal de la capacitat de pensar per si mateix, en contra de la voluntat del déu creador de la matèria i l'home: el déu “menor, genocida, i orgullós” de l'Antic Testament. Ell ens va crear com a autòmats, però Prometeu, o Lucifer, finalment ens conduirà cap a “la llum” com una nova i completa humanitat.
Aquesta és la “veritat” final que, segons Blavatsky, està per sobre de totes les religions del món. El Gran Arquitecte d'aquest projecte a llarg termini no té pressa, encara que ara sembla que hi ha una acceleració per alguna raó.
Òbviament, no és una veritat fàcil de digerir per a la majoria de les persones, i de la mateixa manera que a escala individual, aquest programa d'iniciació de masses implica la revelació gradual de “secrets”, dels pecats dels poderosos, per guanyar la confiança i la lleialtat de les masses. Els “secrets” revelats no han de ser reals en absolut, tot i que molts ho són, però el seu desvetllament està dissenyat per generar desconfiança i rebuig de l'ordre establert, de l'autoritat i, en resum, per generar un estat de caos per poder proporcionar una resolució final, un nou ordre. Literalment, són experts en crear el que anomenen Ordo ab Chao.
Pot semblar contradictori, però en cercles ocults, el procés inclou revelar la tirania dels poders “satànics” que governen (literalment) el món, portar a la llum el sistema pedòfil i el reseteix de l'economia, incloent-hi el perdó de deutes personals i nacionals. De fet, els escrits teosòfics més antics preveuen que aquest nou ordre utòpic naixerà en substitució del tan temut Nou Ordre Mundial. La infraestructura es farà servir, però en les formes ressorgirà com una nova realitat on el pensament religiós, no l'ateisme, regnarà suprem en les societats, incloses les occidentals.
Curiosament, de la mateixa manera que Déu va utilitzar l'imperi babilònic per acomplir els seus propòsits (i més tard el va jutjar pels seus propis pecats), Jesús va deixar clar que “No hi ha res ocult que no hagi de ser descobert, ni hi ha res secret que no hagi de ser conegut i esdevingui públic.” Crida l’atenció també com tot això ressona amb la forma amb la qual Déu acaba amb el sistema babilònic regnant a Apocalipsi 17. Tingui o no relació, el modus d’operació és similar.
El “Moviment de la veritat”
Potser has sentit parlar, ridiculitzar o satanitzar als que parlen de “teories de la conspiració”, però en cercles de la subcultura d’internet, a aquest conjunt d'idees i contra-idees se’l coneix com el “moviment de la veritat”.
Com he dit abans, fa gairebé dues dècades que observo aquest moviment amb preocupació. Des dels atemptats de l'11 de setembre de 2001, aquest moviment no ha parat de créixer i evolucionar. Moltes de les afirmacions que es fan són simplement absurditats. Per cada fet comprovable, apareixen desenes de contraarguments, la majoria d'ells provinents de gent que només busca provocar, però també d'altres ben argumentats i probablement promoguts per aquells que volen mantenir ocults els seus secrets.
En la majoria dels casos, no importa tant si una teoria de la conspiració és veritable o no. El que és crucial és la capacitat d'impactar les masses mitjançant el caos generat, de manera que al final, l'única solució que sembla viable és la síntesi o solució que ningú estava buscant al principi del procés.
I què té a veure tot això amb el tuit de Tucker Carlson?
El fet que aquest conegut periodista nord-americà estigui defensant la necessitat de “dir la veritat” per sobre dels interessos de les elits governants no hauria de ser un problema. De fet, Pau diu a Efesis 5 “No tingueu res a veure amb les obres infructuoses de la foscor, sinó més aviat denuncieu-les.” Però demostra que aquest esperit dels temps, el Zeitgeist del moment està a punt de superar les fronteres d'internet per convertir-se en debat públic.
No comprendre aquesta realitat va ser la raó per la qual els millors analistes polítics no van poder preveure la victòria de Donald Trump a les eleccions nord-americanes al 2016.
Tampoc ajuda ser ignorant de les poderoses forces dominionistes d’un post-mil·lenarisme que suposadament va desaparèixer a la Segona Guerra Mundial. D’això en parlarem un altre dia, però és el que ha estat generant l'energia necessària durant anys per fer possible una victòria electoral d'algú com en Trump.
Qui no va passar per alt la realitat d'aquestes forces i l'esperit del temps va ser el seu astut estratega de campanya, Steve Bannon. Seguint la línia de filòsofs que admira obertament, com Julius Evola o René Guénon, Bannon és el que es coneix com un "tradicionalista". En el seu cas, l'ús d'aquest terme pot resultar confús perquè normalment s'aplica tant per parlar d'aquells catòlics que busquen tornar a un temps anterior al Concili Vaticà segon, però també al corrent neo-pagà que busca reconstruir les pràctiques religioses d'aquestes cultures antigues en un context modern. En el cas de Bannon, podem parlar d'ell com un tradicionalista en els dos sentits de la paraula. Més enllà del seu catolicisme o afinitats polítiques temporals, Bannon aspira a derrocar l'actual imperi materialista per donar pas a una nova espiritualitat, a un nou paganisme que, com en l'imperi romà, fomenti la coexistència de totes les religions i creences que no es proposin com a superiors a la resta. Seguint l'exemple de Julius Evola i el seu suport a Mussolini, Trump és per a Bannon simplement una eina útil mentre que contribueixi a assolir aquest objectiu final.
El Regne de Déu, ja disponible i del cel, com a única solució real
Que vivim a un món molt més fosc i governat per la mentida del que pensem, no hauria de ser cap sorpresa pels seguidors de Jesús. Ell no va amagar que el món (de moment) està sota la jurisdicció de Satanàs d'ençà que l’home va accedir a donar-li el control que li era propi. Jesús diu a Joan 8:44 que Satanàs (el sobirà d’aquest món) des del principi destrueix els homes i no ha estat mai en la veritat, perquè no hi ha res d’autèntic, en ell. Quan diu la mentida, li surt de dins, perquè és un mentider i el pare de la mentida.
El Salm 2 fa una radiografia de com els homes poderosos col·laboren amb ell, conspirant contra Déu i el seu Messies. La primeríssima església va confirmar-ho, tot recitant-lo després que Pere i Joan van sortir de la presó a Fets 4.
El pas que ha donat en Carlson és un més, tot i que molt rellevant, en l’ascens d’aquest Zeitgeist, d’aquest esperit del temps.
Per navegar aquestes aigües, Déu em va mostrar fa molts anys el que va dir a Isaïes 8 de l’onze al tretze: El Senyor em prengué amb la seva mà per apartar-me del camí que segueix aquest poble, i em va amonestar així: Vosaltres no heu de tenir per conspiració (keh'-sher) res d’allò que aquest poble té per conspiració; no heu de témer ni tremolar davant d’allò que ell tem. És a mi, el Senyor de l’univers (tsaw-baw', exèrcit), que heu de reconèixer com a sant. Davant meu heu de témer i tremolar!
Gent com en Carlson o els conspiranoics no són l’enemic. No són el Gran Arquitecte d’aquesta còsmica partida d’escacs. La immensa majoria només fan el següent que els hi resulta lògic per ajudar a millorar el món i fer justícia. De fet, en el millor dels casos, no estan fent sinó condemnar pecats que han de veure justícia en algun moment.
Però la gran majoria ignora que “no [lluitem] contra adversaris de carn i ossos, sinó contra sobiranies, contra poders, contra els dominadors d’aquest món de tenebres, contra les forces espirituals del mal, que habiten l’espai (‘epouranios’, de l’esfera espiritual). (Efesis 6:12)” I és aquí on, sense voler, poden caure en el parany que l’església dels primers segles mai hauria caigut perquè entenien que l’única solució real era esperar el retorn del Rei legítim del cosmos (tal com s'entenia al primer segle).
Potser hem passat anys i anys afilant les nostres millors armes apologètiques en resposta a una distracció imposada per un enemic que animava als seus deixebles a no caure en el mateix parany.
Potser hauríem fet bé, en dedicar aquests esforços al senzill cridament al penediment de pecat, a l'anunci del Regne de Déu que està vinent. Un Regne que ja està disponible pels qui estiguin disposats a obeir a Jesús fent deixebles que també facin totes les coses que ell els va ensenyar als 12 originals.